La vida es matemática pura

Véase una función en la que f(A)-f(B)=cte para todo A y B del conjunto de números reales.

Esto me hace pensar que, muchas veces los caminos conducen a Roma. En tiempo, mis profesores de cálculo y álgebra se afanaban en explicar que la integral entre A y B de F(x) representaba el área existente entre los citados puntos. En este sentido, el camino recorrido tenía también su importancia (que por cierto, no recuerdo bien): la curva encerrada por la función entre dos puntos, obviamente determinaba áreas diferentes.

Hoy he estado pensando que la vida, con matices, es matemática pura. Eso está claro. Y que si cuando uno comienza un proceso ya sabe como va a acabar, a lo mejor, lo más fácil es plantear el escenario final desde el primer momento.

En este caso, las infinitas funciones que une dos puntos, siempre nos dan el mismo resultado: f(A)-f(B)=cte.

Es para saberlo en otra ocasión.

Comments

[Publicado por: Miguel Ángel]

Sergio, no tengo muy claro que exista una función en la que f(A)-f(B)=cte para todo A y B del conjunto de números reales, salvo que la propia función sea ya una constante.Lo que sí está claro, y son cosas distintas, es que las infinitas funciones que unen dos puntos, siempre nos dan el mismo resultado: f(A)-f(B)=cte. Lo que no es igual es el trabajo para llegar de un punto a otro, como bien dices en tu post.Me ha gustado tu reflexión matemática.

[Publicado por: Sergio Cortés]

Efectivamente Miguel ANgel. Al final según este razonamiento sencillo llegamos a la siguiente conclusión: la vida es una función CONSTANTE.Ahí está el gran reto: en hacerla, como mínimo, con alguna asíntotilla, límite, máximo, mínimo.. no sé.. algo no ?? :)

[Publicado por: Miguel Ángel]

Ya sabes que yo siempre me he declarado un furibundo admirador de las funciones sinusoidales.

[Publicado por: Juan Ayala]

Ojála la vida fuera pura matemática, y se pudiera resolver.... Yo aún no he encontrado la forma de resolver esta integral ¿ Por partes? ¿ Por sustitución ? En fin....

[Publicado por: Anonymous]

Sergio,Quedas invitado en la próxima travesía con mis amigos matemáticos ;-)

[Publicado por: Anonymous]

Por cierto, al final lo importante es que cada uno pueda definirse sus propias funciones, siempre que no limiten a las funciones de los demás. Los límites positivos y negativos ;-).

[Publicado por: Marc Vidal]

Sergio, determinar amb funcions el estat vital o la relació amb l'espai real en el qual ens movem condueix al camí de l'abstracció, que en la matemàtica ha estat molt complex sempre. Considero que per a això hem de prendre un referent, i en la meva manera de veure el món, aquest ha de ser Descartes. És innegable que els resultats cartesians no han pogut deixar d'influenciar aquest camí que aporta l'abstracció de la matematica com valor social, cultural o fins i tot de sistema de vida per a qualsevol de nosaltres, tot i sense conèixer la seva obra. I això succeïx no només en el terreny del que va suposar la seva reforma matemàtica, sinó també en els problemes derivats de la seva aproximació metafísica i idealista a la matemàtica i a la realitat en general. És clar que elements essencials de treballs en geometria cartesiana estan continguts en matemàtics de l'antiguitat. De fet, molts dels resultats teòrics matemàtics coneguts en l'època de Descartis va ser obtinguts en l'Antiguitat. Aquest va ser un cim de la cultura i el coneixement en la història humana. La decadència històrica promoguda per l'Imperi Romà va conduir a Occident a una reculada cultural enorme i a la pèrdua d'una gran part del bagatge científic antic. Molts segles van haver de passar fins que per diferents vies, com la islàmica, Occident pogués obrir-se camp cap a la ciència i el progrés. El conjunt d'idees, mètodes i estructures mentals, del món antic, van influenciar notablement a Occident l'època moderna i a els seus pensadors. En Descartes és especialment senzill establir una relació amb el pensament i resultats culturals de l'Antiguitat. Igual que en l'Antiguitat, en el Medievo vam trobar antecedents teòrics del salt epistemológico enfront de la matemàtica que opera Descartes. Els científics i matemàtics europeus del passat immediat cartesià van estar lligats a la dinàmica de les necessitats econòmiques de la producció material social. En el context de les necessitats de la nova organització de la producció i tècnica els problemes es van anar plantejant. No obstant això, és obvi que els resultats teòrics medievals no van ser mers reflexos de la producció. La connexió amb les normes de la cultura i coneixements existents, així com la metodologia escolástica, van ser molt importants. Sergio, crec que en el que dius, mirat des de l'òptica més objectiva possible, es detecta la matemàtica universal com ideal essencial, determinant en gran mesura de les seves aproximacions metodològiques sobre la ciència i el coneixement. Aquesta matematització universal ha d'entendre's com un principi de mètode, integrat en la visió filosòfica cartesiana. Per a acabar aquest toston que, amb permís, he posat en el teu blog, ja que si hi ha quelcom que em fascina, és la relació del Kaos, la matemàtica i les emocions, deixa'm dir que la matemàtica moderna, com procés d'abstracció i generalització, s'hagi iniciant des d'un principi una concepció metafísica que no pot deixar de tenir conseqüències en el conjunt de la història de la pròpia matemàtica i de la història contemporanea en general. Coneixer la dona de la teva vida és una fòrmula matemàtica? Un estat abstracte de deducció equacional?Quantes realitats socials i teories polítiques se sustenten en la abstraccion matemàtica?. Aquest salt de l'abstracció matemàtica no es fa amb una comprensió dels seus límits i abastos, que vénen donats per la concatenació mateixa de la realitat. Segur que en els desenvolupaments d'aquesta ciència, posteriors a Descartes, l'abstracció ha desbordat els límits del real com a tal, ajudant a introduir en l'edifici matemàtic seriosos problemes en les seves bases més profundes. La “crisi” moderna dels fonaments de la matemàtica en alguna mesura ha tingut a veure amb aquest “desbordament”. Aquest seria un tema per a la investigació en els fonaments de la matemàtica Ja tenim tema per als nostres viatges en l'AVE, doncs la matemàtica tracta, al meu entendre, de definir una posició entorn de la veritat matemàtica i a la naturalesa matemàtica, i això és el que ens col•loca en el terreny de l'epistemologia i l'ontologia. una salutació...

[Publicado por: Anonymous]

Buenas Tardes Sergio,Me gustan tus reflexiones matemáticas y, si la intención es "reducir" los procesos vitales a una mera función matemática, sí encuentro una relación: las personas nacen, se desarrollan, se reproducen o no, y, por último, mueren. Quizás no es tan matemático lo que nos va pasando en la vida mientras vamos pasando por cada una de estas fases vitales. Espero con esto último aportar un poco de Esperanza :-) Isabel

[Publicado por: CATHRYNMoreno]

Different people in the world get the loans in different banks, because this is simple.